Silenci... corbs voltant sobre meu, la boira que sembla no voler aixecar-se, silenci, els meus ulls contemplem el fantàstic paisatge, una vall, una història, silenci... una frescor entra per sota de la meva camisa, humitat, vertigen, l’alçada i el tallat de roca que tinc davant els meus peus mal calçats em fan dubtar de la propera passa, silenci... els corbs segueixen volant damunt meu, mirant el precipici m’adono de la magnitud del que ens envolta, dels espais verges i dels que han estat desvirgats, fins i tot violats podria dir, l’alçada i la boira no em deixen veure les construccions del fons de la vall, agafo aire per tota la setmana alhora que agraeixo a la natura el moment passat, un moment màgic i irreal, els corbs segueixen voltant, més silenci...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada