Retalls

Escrit publicat a la Vanguardia el dissabte 28 de juliol del 2007, increïble!!!! si vols llegir tot el contingut fes un doble clic sobre l’article.

En construcció

La veritat

La veritat, la raó, la consciència, l’oblit, l’enyorança, l’odi, la vergonya, l’orgull, l’estima, suor, esgarrifança, l’amistat, els records, llàgrimes i somriures, rialles i plors, tot un reguitzell de sentiments ens deixa una porta mal tancada, un corrent d’aire, un vidre trencat, un tall a la ma, una ferida oberta, punts de sutura, protegir la ferida, quedà una senyal que sempre m’acompanyarà, no em fa mal, el tall cicatritzat està, la ferida ja tancada al meu cos ja pertany, una porta mal tancada a estat.

La vall

Silenci... corbs voltant sobre meu, la boira que sembla no voler aixecar-se, silenci, els meus ulls contemplem el fantàstic paisatge, una vall, una història, silenci... una frescor entra per sota de la meva camisa, humitat, vertigen, l’alçada i el tallat de roca que tinc davant els meus peus mal calçats em fan dubtar de la propera passa, silenci... els corbs segueixen volant damunt meu, mirant el precipici m’adono de la magnitud del que ens envolta, dels espais verges i dels que han estat desvirgats, fins i tot violats podria dir, l’alçada i la boira no em deixen veure les construccions del fons de la vall, agafo aire per tota la setmana alhora que agraeixo a la natura el moment passat, un moment màgic i irreal, els corbs segueixen voltant, més silenci...

Boletaires

Una excusa per anar al bosc, els bolets, una excusa per poder passejar i gaudir dels magnífics paisatges, per poder sentir la força de la natura, per poder veure la immensitat de la simplificació, la soledat, el soroll d’aquell bestiar llunyà, l’aigua del rierol, les meves passes es poden sentir amb força, cada pas un cruixir de fulles i rames seques s’anteposen al sepulcral silenci. Llaunes de begudes, de conserves, bosses i ampolles de plàstic i de vidre, cigarretes mig consumides, gasses i compreses, tot un reguitzell de brossa son part de l’hàbitat dels nostres boscos. Tindran de passar centenars d’anys perquè l’ampolla de vidre desaparegui, uns quans decennis perquè la llauna s’oxidi es podreixi i sigui reciclada per la pròpia natura. El preu que tenen de suportar i pagar els nostres boscos es excessiu.
Molts d’aquest que es fan dir boletaires no son més que saquejadors de la natura, d’altres, en gaudeixen i la vetllen.